SENT LA CREU amb el Cristians de l’Orient Pròxim


Notícia d'Església de Barcelona

image-bed7401c98ee2492c9d4da768480f4c4

image-cf5a95386e271fe6def74e4efb811abf

La Creu de Mossul -provinent de l’església de Sant Simó de Bartella, dels afores de la ciutat iraquiana Mossul- va ser l’encarregada de presidir la celebració de Sent la Creu d’enguany. El cardenal Joan Josep Omella va convocar a tots els joves de l’arxidiòcesi en el primer diumenge de Quaresma, juntament amb els bisbes auxiliars, per celebrar junts l’inici d’aquest temps litúrgic a la basílica de Sant Maria del Mar.

La celebració va començar amb un viacreu amb cants del grup Hakuna i, tot seguit, amb el testimoni de tres joves que han trobat en la Creu la força i l’esperança. Unes històries que no van deixar indiferent a ningú.

Tres testimonis d’esperança

El Dani, procedent de Síria, va explicar el sofriment i la por que viu el seu poble per la guerra. El Martí, amb valentia i coratge, va explicar que va ser víctima de bullying a l’escola i a l’institut. Gràcies a un grup cristià que li va obrir les portes fa dos anys, ha pogut superar la soledat que li ha acompanyat al llarg de tots els anys.

Coincidint la celebració en els 6 mesos del tràgic atemptat contra Les Rambles, la Sara va explicar el seu testimoni com infermera d’emergències a l’Hospital Clínic.

Eren sobretot gent jove, molts estrangers, que estaven amb politraumatisme. Tenien moltes fractures, ossos trencats per tots els cantons, el crani… eren pacients molt greus. Davant de tot això et preguntes “ostres, per què ha passat això?”

Unes setmanes després, vaig tenir l’oportunitat de parlar amb companys que treballen en el Servei d’Emergències Mèdiques, el SEM. Vaig poder parlar amb les persones que van anar en la primera ambulància que va arribar a l’atemptat. Al principi em van explicar que tampoc ells sabien que anaven a un atemptat terrorista. […] T’ensenyen a seguir uns protocols però el que no t’ensenyen és, com a persona, puguis viure aquesta situació davant el dolor d’una persona que està a punt de morir-se amb unes lesions tan fortes.

En el meu dia-dia, siguin pacients de l’atemptat o amb alguna malaltia greu, m’agrada pensar que la persona que atenc és Jesús davant de la Creu. M’agrada pensar que, com deia la Mare Teresa de Calcuta, aquesta persona quan li dono la cura és com si estigués curant les ferides del mateix Jesús clavat a la creu. Així li dónes tot l’amor i el millor de tú a Ell.


El cardenal Omella, molt impressionat per totes les històries, va recordar-les en l’homilia, juntament amb altres preguntes que es fan els joves quan es troben caminant enmig de les dificultats.

És impressionant. Tú… jo… que faríem en una situació com aquesta? Jo sé veure a Crist en cada persona que jo veig? […] Jo sé reconèixer a Jesús en aquell que pateix?


Va felicitar el coratge del testimoni del Martí, per compartir amb tots l’assetjament escolar que va patir.

No és fàcil donar aquest testimoni i vosaltres ho heu aconseguit. Sentir aquesta pressió, el bullying, i anar tancant-se a poc a poc. Però la Fe, trobar-se amb Jesús i donar pau… és joia de viure.


Durant l’eucaristia, els assistents van escriure en un paper les seves pregàries, de manera anònima, perquè fossin compartides amb la resta durant el temps de Quaresma.

En aquest dia especial que es recorda els cristians perseguits, la col·lecta va anar destinada a projectes de reconstrucció i suport a l’Església d’Iraq que Ajuda a l’Església Necessitada farà arribar.