CAMÍ DE SANT JAUME + FÀTIMA


Un any després de la JMJ de Cracòvia, a imatge del camí que hem recorregut durant tot aquest curs a les nostres parròquies, els joves de la diòcesi de Barcelona ens hem aixecat del sofà i ens hem calçat les botes per recórrer junts el camí de Sant Jaume i visitar la mare de Déu de Fàtima en el centenari de les seves aparicions. Dissabte 29 de juliol, a les 10 de la nit sortíem del seminari dos autobusos amb 115 joves, plens d’il·lusió per iniciar aquest pelegrinatge fins als braços de l’apòstol Sant Jaume i de la nostra mare Maria. Després de la benedicció de viatge, teníem per davant 16 hores de camí fins a Pontevedra, des d’on començaríem a caminar cap a la catedral de Santiago. Mentre alguns es distreien mirant sèries o pel·lícules, els altres aprofitaven per conèixer els seus companys de pelegrinatge o per descansar i preparar-se per començar a caminar l’endemà.

Diumenge al matí entràvem en territori gallec i, amb els primers raigs de sol, ens donaven la benvinguda les impressionants ries i la frondositat del paisatge. Cap al migdia vam arribar, finalment, a Pontevedra, impacients per començar a caminar i fer recorregut junts. Però abans de posar-nos en camí, havíem desencarcarar-nos i agafar forces, tant físicament com espiritualment. Enseguida que vam baixar dels autobusos, ens vam dirigir als locals parroquials de l’Església de Santa Maria la Major, on vam poder acomodar-nos per dinar. Posteriorment, vam apropar-nos al temple parroquial, on vam celebrar la missa d’enviament, encomanant a Déu totes les intencions per les quals fèiem el Camí.

I per fi, després d’una foto de família, vam emprendre la primera etapa del Camí, que ens va portar fins al monestir de Poio. En aquest poble vam passar la nostra primera nit de Camí, amb sac i màrfega, i vam començar a experimentar la incomoditat del pelegrí. L’endemà tocava matinar per fer la segona etapa i dirigir-nos cap a Armenteira. Pel camí, a cada cruïlla ens anàvem trobant els tradicionals cruceiros, o crucifixos de pedra. En passar pels diferents poblets de l’itinerari, també era habitual veure els típics horreos, graners elevats abundants al nord-oest d’Espanya. Al migdia vam arribar al monestir d’Armenteira, conegut arreu per tenir el rosetó medieval de pedra més gran d’Europa. A l’interior de l’església del monestir vam resar l’Àngelus i, amb els ànims renovats, vam prosseguir el camí i vam acabar l’etapa amb la preciosa ruta de la Pedra i l’Aigua. Després de dinar els autobusos ens van apropar fins als salesians de Cambados, on ens vam allotjar per passar la nit. A la tarda, l’Hèctor ens va fer un gran speech sobre les senyals que Déu ens dóna per guiar el camí de la nostra vida. A continuació, vam fer una estona de reflexió per grups i vam acabar el dia amb l’eucaristia presidida per mn. David. Cansats, però plens d’alegria, els pelegrins ens vam retirar a descansar per recuperar energies i poder continuar el camí l’endemà al matí.

Pràcticament sense treva, dimarts a les 6 del matí ja estàvem drets i recollint les motxilles per reprendre el camí. Aquesta jornada havíem de completar una de les etapes més llargues, fins al pintoresc i turístic poble de Vilanova d’Arousa. I alhora, també ens esperava una jornada de camí interior, en què meditaríem sobre les persones que formen part de les nostra vida, sobre com Déu ens parla a través d’elles i sobre com nosaltres podem ser la presència de Déu a les seves vides i els seus intercessors davant Déu. Durant el camí, ens van dividir aleatòriament en parelles i vam realitzar una dinàmica d’Emaús. Cadascú va poder explicar a la seva parella la seva situació vital (personal, familiar, acadèmica, professional, amb les amistats, ...), amb l’objectiu que durant la resta del camí i, especialment, a l’eucaristia de la tarda, cadascun de nosaltres preguéssim particularment per ella. Al principi, efectivament, semblava que les parelles haguessin estat pensades sense cap criteri, però a mesura que anàvem obrint-nos mútuament, tots vam presenciar com la providència ens havia aparellat amb admirable saviesa.

En arribar a Vilanova d’Arousa, ens vam instal·lar al pavelló del poliesportiu municipal i vam fer un passeig fins a la platja, on vam dinar i vam refrescar-nos amb un bany reparador. A la tarda, ens vam reunir tot el grup i vam tenir una nova estona de reflexió per grups, en què vam compartir les experiències de la dinàmica d’Emaús viscuda durant el matí. Més tard, vam assistir tots junts a missa i vam poder pregar especialment per les necessitats de les nostres parelles del matí. Així vam completar el tercer dia de camí i vam anar a descansar, pensant ja en la següent etapa.

Dimecres, després de dues dures jornades de camí, vam reduir una mica el ritme i vam passar el dia sencer a Vilanova d’Arousa. Al matí no vam tenir pregària perquè vam celebrar l’eucaristia a primera hora. A la sortida de missa, ens esperava el Sr. Cardenal, que s’unia al nostre peregrinatge fins divendres, quan arribaríem a la catedral de Santiago.  Acompanyats per ell, vam agafar una embarcació per fer el mateix recorregut que els deixebles de l’apòstol Sant Jaume van fer portant les seves relíquies. Durant gairebé dues hores, vam navegar, ria i riu amunt, per la ria d’Arousa i el riu Ulla fins a Padrón, localitat on, segles enrere, els deixebles de l’apòstol van desembarcar per continuar a peu el camí fins a Santiago. En baixar de l’embarcació, ens esperaven els autobusos per tornar-nos a portar fins a Vilanova d’Arousa, on dinaríem i passaríem la resta del dia. Després de dinar, vam sortir tots plegats cap a la platja per passar-hi la tarda i compartir junts una estona de jocs i bany i una catequesi sobre la pregària, seguida d’una estona de reflexió per grups, el sopar i, finalment, una adoració nocturna. El Sr. Cardenal ens va animar a dir-li sí al Senyor i a no deixar mai de pregar, perquè el amor no ens fallarà mai.

Després del descans de dimecres, no podíem demorar més el trajecte que ens quedava fins a Santiago i, per això, dijous, ben de matí, abandonàvem el poliesportiu de Vilanova i pujàvem als autobusos, que ens van apropar fins a Catoira. Amb una pregària i una reflexió sobre el perdó, vam començar la quarta jornada de camí als peus de les torres viquingues de Catoira. Però abans de començar a caminar, tots vam carregar una pedra a la motxilla, símbol del pes dels nostres pecats. A Padrón ens vam reincorporar al Camino portuguès i vam poder fer una estona de piscina i “pimientos del Padrón” (això de que piquen és un mite). La tarda la vam dedicar a preparar-nos per rebre el sagrament de la reconciliació. El David i la Sara ens van fer una catequesi i ens van donar el seu testimoni de retorn al Senyor. Gairebé tots vam poder rebre el perdó del Senyor, gràcies al gran grup de capellans que ens acompanyava en el nostre pelegrinatge i, emocionats, vam donar gràcies amb l'eucaristia. En acabar, ens vam dirigir al riu i vam llançar-hi amb força la pedra que carregàvem des del matí, com a signe de l'alliberament que el sagrament havia produït en el nostre cor. Un dia intens i bonic que va acabar amb música i amb el cap ja posat en Santiago.

I finalment, divendres al matí empreníem la darrera etapa del Camino, que ens duria, definitivament, fins a Santiago. Començàvem el dia pregant i reflexionant sobre la pròpia vocació, i se’ns convidava a caminar els quilòmetres que ens separaven de l’apòstol en una actitud de recolliment interior i escolta, atents al què el Senyor ens volgués dir durant el camí. D’aquesta manera, a les vuit del matí ens posàvem en marxa i, després d’una de les etapes més dures, al cap de vuit hores entràvem a la plaça de l’Obradoiro amb el Sr. Cardenal, plens d’emoció, joia i alegria. I després d’una estona de descans, que la majoria vam aprofitar per visitar la ciutat i comprar algun record per la família, vam fer cap a la catedral per celebrar l’eucaristia del pelegrí, presidida pel Sr. Cardenal. En acabar la celebració, el Botafumeiro va volar sobre els nostres caps i alguns vam poder abraçar l’apòstol Sant Jaume i visitar el seu sepulcre sota l’altar major de la catedral. A la nit vam celebrar la nostra arribada a Santiago amb un Talent Show de nivell, on qui va voler, va poder exhibir les seves habilitats. Les cançons, els balls, els trucs de màgia i l’humor van ser els protagonistes de la nit i van fer les delícies del jurat, que va acabar premiant a tots els pelegrins amb el diploma del Camino.

A molts ens hauria agradat passar, almenys, un dia més a Santiago, ja que la capital gallega posseeix un enorme llegat històric i cultural i és plena de monuments i edificacions impressionants. Però aquest no era el nostre darrer destí, sinó que encara ens esperava la Mare de Déu a Fàtima! Així, doncs, dissabte vam marxar a mig matí de Santiago i vam posar rumb cap a Fàtima. Després de dinar vam arribar a Valinhos, el poblet dels tres pastorets. La senzillesa del paisatge i de les cases ens va impressionar a tots. En un lloc així és on Maria va voler aparèixer-se fa 100 anys per portar-nos un missatge de conversió! Abans de sopar vam poder fer una estona de testimonis i grups sobre el viscut al llarg de tot el Camino. Amb el rosari i la processó de torxes vam acabar la jornada de dissabte, sopant calent i dormint en llits després de nits de pavelló. Diumenge vam participar en l’eucaristia internacional a l’esplanada del santuari i vam donar per finalitzat el pelegrinatge donant gràcies al Senyor per tot el viscut. Ara cal deixar que les llavors que Déu ha sembrat aquests dies en els nostres cors creixin i donin el fruit que Ell somia. Gràcies a tots per aquest gran i entranyable Camino i que Maria ens acompanyi sempre en el camí de la vida i la fe!